Geologia resumen
Geologia resumen
Ayúdanos a hacernos saber Larapedia.com informó a un amigo / amiga o marcado nuestro sitio web en tu blog o foro marcadores sociales como Facebook eTwitter, gracias
Los siguientes textos son propiedad de sus respectivos autores y les damos las gracias por la oportunidad que nos brindan para presentar gratis a estudiantes, profesores y usuarios de la Web para sus textos ilustrativos con fines educativos y científicos.
La información en la medicina y la salud en este sitio es de carácter general y para propósitos informativos solamente y por lo tanto no puede sustituir en ningún caso el consejo de un médico (o una persona legalmente autorizada para la profesión).
Geologia resumen
LES CIÈNCIES GEOLÒGIQUES
- Introducció, objecte i metodologia de les ciències geològiques.
- Desenvolupament històric de les ciències geològiques.
3. Branques fonamentals de la geologia. Relació amb altres ciències
1. Introducció, objecte i metodologia de les ciències geològiques.
L'espectacular erupció d'un volcà, el pànic provocat per un terratrèmol, l'escenari grandiós de les més altes muntanyes o de les plàcides platges tropicals, les riuades que ens visiten per la tardor, són temes d'estudi de la geologia.
La geologia és la ciència que estudia la Terra: la seva composició, estructura, dinamisme i el seu passat.
Entendre la terra no és una tasca fàcil perquè el nostre planeta no és una massa rocosa immutable sinó un cos dinàmic amb una història llarga i complexa.
La geologia no és, però, una ciència purament descriptiva, sinó que estudia el per què dels fenòmens observats, la seva mútua interdependència, les lleis que els regeixen i la concatenació de fets que constitueixen la història de la Terra.
La geologia és la ciència que ens explica la raó dels esdeveniments que observem contínuament a la superfície terrestre, tot servint-se dels recursos de les altres ciències, eines auxiliars de la Geologia.
La ciència de la geologia s'ha dividit tradicionalment en dues grans àrees:
La geologia física,
Que estudia la composició i origen de les roques, a més de la seva organització en unitats estructurals segons diverses escales de magnitud.
També tracta de l'activitat ígnia com a resultat de l'acumulació del calor en la Terra i sobre l'activitat tectònica causada per grans forces internes.
Altre tema d'estudi són els canvis en la superfície de les roques com a consequència dels processos erosius. constitueix la major part del temari d'aquest curs.
La geologia històrica,
Que estudia l'origen de la Terra i la seva evolució al llarg del temps: procura ordenar cronològicament els múltiples canvis físics i biològics que hi han tingut lloc.
L'estudi de la geologia física precedeix lògicament a l'estudi de la història de la Terra, perquè abans d'intentar revelar el passat d'aquesta, cal comprendre com funciona.
Aquesta és la raó que ocupe els últims temes del present curs.
El mètode científic aplicat a la geologia
Pel que fa a la metodologia de la Geologia, aquesta segueix l'anomenat mètode científic, els trets fonamentals del qual serien els següents:
1- Plantejament del problema:
Es el començament de tota investigació científica.
Pot ser causat per l'observació d'un fet o d'una estructura, o bé per una necessitat de tipus tècnic com per exemple una prospecció petrolífera o la construcció d'una carretera.
2- Acumulació de dades al voltant del problema:
Consisteix en la recerca de bibliografia, cartografia, etc, sobre el tema que volem estudiar.
Cal recordar el caràcter acumulatiu de la ciència: les investigacions s'inicien tot tenint en compte altres investigacions anteriors.
3- Formulació d'hipòtesis:
Una hipòtesi és una suposició que ha de ser verificada posteriorment mitjançant l'experimentació.
Ha de servir, a més a més, per predir nous fets que permeten la seva contrastació.
Normalment, per a un mateix fet es formulen diferents hipòtesis; serà l'experimentació qui ens dirà quina era la correcta.
4- Disseny d'experiments controlats.
Les experiències que han de corroborar les hipòtesis formulades han d'esser dissenyades i realitzades sota unes determinades condicions, d'acord amb les dades de la hipòtesi.
La investigació geològica topa amb dos paràmetres que no pot reproduir en la seva dimensió real: el temps transcorregut i l'ambient on va tenir lloc el fenomen. Ha de recórrer, sovint, a models teòrics o experimentals.
5- Interpretació dels resultats i elaboració de lleis científiques o teories.
Mitjançant les observacions es confirmen les hipòtesis de treball. Les hipòtesis complexes i que han rebut nombroses confirmacions reben el nom de teories.
La construcció empírica (del grec peira = prova experimental) de teories a partir d'observacions rep el nom de raonament inductiu, el qual ha estat la base de la ciència moderna .
Hi ha una altra manera de construir el raonament científic, la forma hipotètica-deductiva, consistent en la realització de models (aplicació d'una hipòtesi prèviament a un cas concret) i observar si aquesta es confirma en aquests casos particulars.
6- Comunicació dels resultats.
Es fa normalment a través de revistes, llibres, internet, congressos epecialitzats.
Posen els nous descobriments a l'abast de la comunitat científica.
D'aquesta manera s'incrementa el coneixement científic i s'obren noves vies per ulteriors investigacions
Limitacions del mètode científic aplicat a la geologia
Ciències com la Física i la Química es caracteritzen per estudiar sistemes que funcionen amb una gran precisió i que presenten comportaments molt regulars.
La Biologia i la Geologia, però, estudien sistemes molt complexos que canvien al llarg del temps i que són irrepetibles en la pràctica.
Aquest fet impedirà l'existència de lleis geològiques en el sentit estricte de la paraula (un fet ha de repetir-se sota idèntiques condicions).
Així per exemple, l'erosió mai no serà igual en dos penya-segats costaners atesa la gran complexitat dels sistemes estudiats: alcària, tipus i disposició de la roca, règim de vents i onatge, clima, etc.
Podem dir, doncs, que la geologia és una ciència històrica en què les teories no poden esdevenir lleis en sentit estricte com en el cas de la física i la química.
Els sistemes geològics es caracteritzen per ser únics en l'espai i irrepetibles en el temps.
El mètode científic s'aplica a la geologia en dues formes complementàries:
1ª Reduint els processos geològics a processos físics i químics (metodologia reduccionista)
2ª Insistint en la seva evolució temporal (metodologia historicista), indidualitzant i situant els problemes en el temps.
Metodologia de la ciència de la geologia
Dintre dels mètodes d'estudi aplicats particularment a la Geologia, podem distingir entre:
Mètodes d'observació directa
- Geologia de camp
- Mètodes de laboratori
- Sondatges
Mètodes i d'observació inditecta
- Tècniques geofísiques.
- Estudi d'altres cossos planetaris
GEOLOGIA DE CAMP
Són nombrosos els tipus d'observacions que es poden fer al camp:
En geodinàmica externa s'estudien com són les formes del relleu, els materials dipositats etc;
La petrologia estudia les diferents roques que afloren en una regió, la variació de les característiques en un tipus de roca;
L'estratigrafia i a la geologia històrica: altre grup d'observacions corresponen a estudi de l'estratificació de les roques sedimentàries, estudi dels fòssils que contenen, etc.
L'estudi de la tectònica requereix la mida dels valor d'inclinació i direcció dels estrats, observació de falles, estructures plutòniques i volcàniques, etc.
Això es complementa amb la recollida de mostres, fotografies, etc.
En els treballs de camp el geòleg utilitza una sèrie d'instruments indispensables per a la seva feina com el martell de geòleg (l'utilitza per diferenciar tipus de roca i per obtenir-ne mostres) i la brúixola geològica encarregada de determinar la direcció i inclinació de diferents estructures tectòniques.
També s'utilitzen alguns reactius químics per un primer reconeixement de materials.
Una part important del treball de camp consisteix en la recollida de mostres (sediments, , roques, fòssils, etc). Les mostres deuen retolar-se amb cura i anotar-hi la data, lloc de recollida i altres dades d'interés.
Totes les observacions, una volta complementades al laboratori (ús del microscòpi petrogràfic, anàlisis químics) i amb altres mètodes (fotografia aèrea), s'expresaran al mapa geològic, font importantíssima d'informació per al coneixement de la composició, estructura i història geològica d'una determinada regió.
Mètodes de laboratori
L'estudi en el laboratori de minerals, roques i fòssils es pot fer per mitjà de mètodes físics i químics.
Dins dels primers tenim l'estudi de les seues propietats físiques (duresa, exfoliació, permeabilitat).
També es poden disgregar les roques de forma mecànica (centrifugació, etc) i estudiar els seus minerals constitüents.
En l'estudi de l'estructura intima dels minerals (matèria cristal·lina) té gran importància la utilització de tècniques de difracció de raigs X o l'ús del microscopi electrònic.
Normalment s'utilitza el microscòpi òptic petrogràfic, semblant al que s'utilitza en biologia però amb llum polaritzada.
Amb ell podem estudiar les textures de les roques, l'aparició de microfractures, la forma dels cristalls, etc.
Cal fer, prèviament una secció fina de la roca per poder ser observada al microscopi.
Els mètodes químics de laboratori tenen com a objectiu principal l'anàlisi de la composició dels diferents materials.
Als laboratoris també es fan, a escala, assaigs dels diferents models dels principals processos de la geodinàmica externa i interna:
- models dels efectes erosius dels agents externs,
- de deformació de les roques,
- dels processos de cristal·lització de les roques magmàtiques (sèries de Bowen),
- transformacions de les roques en augmentar les condicions de pressió i temperatura,
- etc.
SONDATGES.
Les mostres obtingudes en aquestes perforacions ens permeten conéixer l'escorça terrestre a unes determinades profunditats (molt poc en relació al seu gruix total).
Aquests últims decennis han assolit una gran importància.
Cal dir però, que són molt costosos i es fan després d'haver realitzat prospeccions geofísiques que han donat esperances d'èxit.
També han adquirit gran importància els mètodes utilitzats en geologia submarina: dragues, sònar, paleomagnetisme.
Mètodes de prospecció geofísica
Els mètodes de prospecció geofísica es basen en la mesura, des de la superfície terrestre, d'una sèrie de propietats físiques del materials de l'interior de la Terra amb l'ajuda de diferents tècniques.
A partir d'aquestes dades es pot inferir, després d'una complexa interpretació de les dades, com és l'estructura interna de la Terra.
El perfeccionament d'aparells cada vegada més sensibles ens permet, no solament esbrinar l'estructura interna del planeta sinó descobrir importants jaciments minerals aqüífers, petrolífers, etc.
L'estudi de la geologia necessita d'unes eines científiques i mètodes que utilitzen lleis de la física i la química.
Per exemple, els fenòmens radioactius suposen la clau per establir la edat dels esdeveniments geològics; a més a més ens proporcionen una explicació dels processos de fusió de les roques i els moviments de les masses continentals.
Un altre exemple d'instrument científic és el coneixement del fenomen de les ones sísmiques les quals, després de la seva interpretació, poden revelar les propietats físiques i la disposició en capes de les roques a profunditats inassequibles amb altres mètodes.
- La química, ens permet saber coses sobre la composició i comportament dels materials que formen la Terra ;
- La biologia, l'estudi dels fòssils i , per tant, poder saber quines eren les condicions existents en eixa zona, en el temps en què aquests organismes vivien.
Per últim, cal observar sempre un cert escepticisme.
La geologia és una ciència perfectible.
La nova concepció de la Geologia, representada per la teoria de la tectònica de plaques, encara que acceptada pràcticament per tothom en els seus principis bàsics, conté una sèrie de fets que no han estats provats d'una forma inequívoca.
2. Desenvolupament històric de les Ciències Geològiques
Origen
Des dels primers temps de la humanitat, aquesta ha estat interessada pel coneixement de la Terra i dels materials que s'hi troben.
Deixant a banda l'aspecte pràctic (mines, obres públiques, etc), les primeres etapes de la Geologia com a ciència, corresponen a interpretacions teòriques d'alguns fets naturals com els fòssils, els minerals, els terratrèmols: aquestes interpretacions no es basaven en mètodes d'observació i experimentació, atesa la lentitud extrema de la majoria dels processos geològics.
Podem destacar-hi Aristòtil, les idees del qual romandran presents al llarg del món medieval.
Aristòtil creia que les roques havien estat creades sota l'influx dels estels i que els terratrèmols s'originaven per l'entrada d'aire en la Terra i el seu posterior escalfament en els "focs centrals", d'on escapava de forma explosiva.
És a partir del segle XV i, en especial, als segles XVI i XVII, que naix la ciència empírica, basada en l'observació i l'experimentació.
Es produeix un gran desenvolupament de la Ciència que molt prompte s'individualitzarà en una sèrie de ciències particulars entre les quals trobem la Geologia
El naixement de la Geologia (segle XVIII)
La Geologia és, doncs, una ciència jove.
És al segle XVIII quan es tracten els seus temes fonamentals i s'estructura com a ciència: és l'època de les grans controvèrsies geològiques (Neptunisme i Plutonisme; Catastrofisme i Actualisme) i en què s'enuncien els seus principis generals (superposició dels estrats, actualisme, correlació paleontològica, etc).
Es considera l'escocés James Hutton com el pare de la geologia. Hutton participà activament en una sèrie de controvèrsies que assentarien les bases de la geologia moderna
Controvèrsia neptunisme – plutonisme
Werner (1749-1817) fou el principal defensor de la teoria neptunista (origen oceànic de les roques).
Explicava l'origen de totes les roques com a dipòsits formats per precipitació en un hipotètic oceà primigeni, del qual varen surgir els continents.
Negava l'existència del calor intern de la Terra i explicava els volcans per la combustió espontània del carbó que omplia fissures subterrànies.
James Hutton (1726-1797) encapçalà la teoria plutonista (origen d'algunes roques pel calor intern de la Terra).
Explicava que les roques cristal·lines no estratificades com el granit o el basalt, s'originaven per la solidificació de materials fosos pel calor intern de la Terra, els quals ascenien cap a l'exterior i s'encaixaven a l'interior d'altres roques.
D'acord amb les idees de Hutton, autor del llibre Theory of the Earth (1785), la Terra seria "una màquina mundial, dinàmica i autoregulada, governada per lleis naturals" : amb un temps suficient, l'activitat geològica del planeta podria haver format totes les roques i determinat la forma actual de la superfície terrestre.
La superfície de la Terra es renovava a través d'un cicle de quatre etapes: erosió, dipòsit, consolidació i alçament.
Per explicar aquesta darrera fase, Hutton es fixà en els volcans: els volcans en erupció llençaven noves roques procedents de les profunditats de la Terra.
Werner creia que el granit era la més vella de totes les roques i que s'havia creat com a sediment al fons d'un oceà universal.
Hutton observà, però, com vetes de granit travessaven capes més antigues de roques sedimentàries.
Controvèrsia Catastrofisme - Uniformisme o Actualisme
a) El catastrofisme, representat per Cuvier, explicava que els paisatges de la terra, així com la presència de fòssils, eren una conseqüència directa d'una sèrie de cataclismes que havien tingut lloc en espais extremadament curts de temps.
Es tractava d'una doctrina que intentava encaixar la història de la Terra amb les idees, aleshores dominants i influenciades per la religió, sobre l'antiguitat del planeta.
Així, l'últim d'aquests grans cataclismes seria el "diluvi universal", esmentat a l'Antic Testament.
b) L'uniformisme o actualisme argumentava que les lleis físiques, químiques i biològiques que actuen avui, ho han fet també en el passat geològic.
Les petites variacions repetides dels mateixos processos geològics que podem observar ara, podrien explicar tots els fenòmens geològics del passat.
A més de Hutton, el principal defensor de l'actualisme fou Charles Lyell l'autor de Principles of Geology (1830-33).
La teoria actualista es pot resumir en la següent frase : "El present és la clau del passat".
Així, per analogia amb allò que podem observar en l'arena d'una platja actual, podem interpretar les arrissadures d'una roca arenisca com el resultat de l'acció de l'onatge en una platja que va existir milions d'anys enrere.
Abans de la Theory of the Earth cap científic havia provat d'una forma eficient que els processos geològics es produïen al llarg de períodes extremadament lents.
El calor intern de la Terra no solament produia noves roques sinó que també era responsable de que les roques surgiren fora del mar i es plegaren per formar noves muntanyes i continents.
Hutton observà la prova de la seva hipòtesi en Sicar Point, prop d'Edimburg, on interpretà correctament la disposició geomètrica que suggerien els estrats d'una discordància angular: com a conseqüència d'això determinà que el registre geològic estava format per diverses seqüències que implicaven una repetició en el desenvolupament dels processos geològics:
Dipòsit de materials sedimentaris en el fons oceànic- Deformació dels materials i posterior emersió
- Erosió dels materials emergits per part dels agents externs
- Nou dipòsit de materials sense deformar
Des del seu punt de vista del canvi geològic, mitjançant els processos existents, la Terra era producte d'un temps gairebé il·limitat.
Hutton va introduir la idea d'una Terra alhora vella i dinàmica, "sense cap vestigi del seu origen ni cap indici de la seva fi ".
Hutton no va viure per conéixer el triomf de les seues teories.
La geologia ortodoxa s'allunya del neptunisme però es dirigí en direcció al catastrofisme de Cuvier, que no requeria una quantitat de temps indefinida i que propugnava l'existència d'oceans primitius que presentaven una semblança amb la inundació produïda pel "diluvi universal".
L'estil literari de Hutton era feixuc i difícil, de manera que no va ser massa llegit.
El 1802, John Playfair publicà Illustrations of the Huttonian Theory, on presentava les idees de Hutton d'una forma més clara i entenedora i el 1830 Charles Lyell publicà el seu llibre Principles of Geology on es demostrava de forma encara més convincent els principis bàsics de l'uniformisme.
La teoria uniformista necessitava alclarir un altre aspecte controvertit: l'edat de la Terra.
Aquesta havia estat establerta a mitjans del segle XVI pel bisbe James Ussher, a partir de l'estudi de la Biblia, en menys de 6.000 anys; concretament havia estat creada en el 4004 aC. tot i que Hutton, Playfair i Lyell reconegueren i demostraren que el temps geològic era extremadament llarg, no tenin cap mètode per determinar amb precisió l'edat de la terra.
Durant el segle XIX es desenvolupà una escala de temps geològica relativa, on els principals esdeveniments geològics de la història de la Terra es colocaven en una seqüència o ordre relatiu, sense saber l'edat en anys, gràcies a l'estudi dels fòssils presents en les roques.
El resultat fou la divisió del temps geològic en una sèrie d'eres, períodes i èpoques, cadascuna de les quals venia caracteritzada per la presència d'uns fòssils característics.
El descobriment de la radioactivitat a la fi del segle XIX i amb el perfeccionament dels mètodes de datació radiomètrica, els geòlegs poden ara assignar dates concretes als diferents episodis de la història de la Terra (datació absoluta). els càlculs actuals situen l'edat de la Terra en uns 4600 m.a.
El desenvolupament i la subdivisió de la geologia (segle XIX)
Al llarg del segle XIX, els estudis geològics prenen un gran impuls: es fan mapes geològics de nombroses regions i es comparen els resultats obtinguts, s'inicien els estudis microscòpics de les roques, es publiquen les idees evolucionistes de Darwin, bàsiques per al desenvolupament de la paleontologia; es fan estudis de geologia aplicada a la prospecció minera; s'estudien les glaceres als Alps, etc.
El desenvolupament assolit al segle XIX provocà una gran diversificació dins de la Geologia en forma d'un conjunt de Ciències Geològiques amb objectius i mètodes diferenciats que seran estudiades més endavant.
És en aquest segle quan canvia definitivament la idea central de la Geologia: passarà de considerar la Terra com un cos rígid i estàtic a una altra Terra essencialment plàstica i dinàmica.
La geologia al segle XX
El desenvolupament de la Geologia al segle XX, tant en el seu aspecte com a ciència bàsica com en l'aspecte aplicat, ha estat encara més espectacular, a causa de l'aplicació de noves tècniques com són:
a) Las datacions radiomètriques, que han permès d'establir una nova escala de temps geològic molt precisa.
b) Aplicació de noves tècniques de laboratori en l'estudi de roques i minerals (difracció de raigs X, microscopia electrònica, paleomagnetisme)
c) Sismologia i prospeccions geofísiques, que han subministrat dades de gran interés sobre l'estructura interna de la Terra.
d) Geologia marina i oceanografia, que han descobert els enigmes del fons oceànic i han permès l'aparició de les teories d'expansió oceànica i tectònica de plaques.
e) Sondejos profunds que han aportat dades sobre els quilòmetres més superficials de l'escorça terrestre.
f) Geologia experimental, que ha permès la reproducció al laboratori, mitjançant models reduïts, dels diferents fenòmens que afecten la Terra.
Malgrat tot, cal destacar la gran revolució que ha sofert el coneixement geològic amb la nova concepció dinàmica de la Terra a partir de la Teoria de Tectònica de Plaques, emesa als anys 60 la qual, no sols explicava la deriva continental de Wegener sino que associava i donava sentit a una sèrie de fenòmens com terratrèmols, volcans, formació de muntanyes etc, que havien estat estudiats abans de forma independent.
La tectònica de plaques
s ha emmarcat els processos geològics dins de l'actualisme.
La "gran màquina de la Terra" com deia Hutton no funciona sempre amb cicles suaus i harmoniosos: s'han trobat evidències de processos que impliquen canvis ràpids, associats sovint a extincions d'éssers vius, com la dessecació de la Mediterrània (fa 6 milions d'anys) o els impactes de cossos extraterrestres (meteorits).
Podem dir que, fins a cert punt, l'actualisme i el catastrofisme no metafísic s'han fos en una síntesi moderna que alguns autors anomenen neocatastrofisme.
3. Branques fonamentals i relació amb altres ciències
Tota classficació de les ciències geològiques resulta artificial, ja que les diferents matèries estan interrrelacionades les unes amb les altres com es desprén del punt de vista integrador de la dinàmica global de la Terra, fonamentat en la teoria de tectònica de plaques. Podem distingir tres grans seccions:
1- GEONÒSIA: Estudi dels materials que composen la Terra, pel que fa a la seva composició i gènesi.
Geoquímica:
Distribució dels elements i composts químics al llarg de les diverses zones que composen la Terra, les causes d'aquesta distribució i els cicles que experimenten els materials per transformacions .
Mineralogia:
Estudi dels minerals, composició, estructura, gènesi, propietats i associacions naturals.
Cristal·lografia:
Tracta de l'estructura íntima de la matèria mineral i de les propietats que se'n deriven
Petrologia:
Estudi de les roques : composició química i mineralògica i la seva gènesi.
Segons els tipus de roques podem distingir entre:
+ Petrologia sedimentària o exògena ( hi inclouria la Sedimentologi
+ Petrologia endògena (ígnia i metamòrfica).
Dins de la petrologia també trobariem la Petrogènesi (processos de formació) i la Petrografía (estudi microscòpic de les roques)
2-GEODINÀMICA
Estudi del conjunt de processos geològics terrestres i els seus resultats.
Comprén:
A- Geodinàmica externa.
Estudia els processos que s'originen a la superfície terrestre. Comprén, al seu torn, diferents especialitats:
- Geomorfologia o geografia física que estudia el relleu de la Terra com a resultat de l'activitat geològica.
- Meteorologia , que estudia els fenòmens atmosfèrics.
- Edafologia, que estudia el sòl, capa més superficial de l'escorça terrestre.
B- Geodinàmica interna:
Tracta dels fenòmens que tenen lloc o la seva causa al interior de la Terra.
Ací trobem la tectònica que estudia les deformacions de l'escorça terrestre i que podem considerar a diferents escales:
- Centimètrica (Microtectònica)
- Regional (Geologia estructural)
- Mundial (Tectònica global o de plaques)
Ciències relacionades són la Vulcanologia i la Sismologia.
3- GEOLOGIA HISTÒRICA:
Investiga com han anat desenvolupant-se aquests processos al llarg de la història de la Terra.
Ciències relacionades són:
- L'Estratigrafia que estudia les roques estratificades i sedimentàries, la seva gènesi, extensió horitzontal i la seva ordinació en el temps.
La seva finalitat és la reconstrucció de la història geològica i explicar els processos geològics que hi tingueren lloc.
- La Paleontologia, ciència que estudia l'evolució de la vida en la Terra per mitjà dels fòssils ( Paleobotànica, paleoecologia, micropaleontologia, etc)
- La Geocronologia s'ocupa de la datació absoluta i relativa dels materials i processos terrestres
La geologia pràctica no és una disciplina particular, però reagrupa les aplicacions pràctiques de totes les branques abans esmentades.
Els seus camps principals d'acció són:
+ Localització i explotació de minerals, roques i aigües subterrànies.
+ Aprofitament de les fonts naturals d'energia com el carbó, el petroli, el gas natural, minerals radioactius, energia geotèrmica, eòlica, etc.
+ Estudi del terreny per a la construcció d'edificis i obres públiques ( carreteres, pantans, etc)
+ Prevenció de catàstrofes naturals ( terratrèmols, volcans, colades de fang, etc)
És clar que existeixen gran nombre d'interrelacions entre les diferents ciències geològiques d'aquesta classificació :
+ Paleontologia i estatigrafia es complementen en l'establiment de l'escala del temps geològic, juntament amb la geocronologia.
+ La petrologia interna estudia les roques que es formen al processos que estudia la geodinàmica interna.
+ La mineralogia es relaciona amb la petrologia i l'estratigrafia, ja que totes dues estudien els estrats i les roques que estan formades per minerals .
+ Minerologia i cristal·lografia, ja que aquesta segona estudia l'ordenació interna dels minerals.
D'altra banda és clara la relació entre geologia i altres ciències:
+ Química i geologia: mitjançant la geoquímica que s'ocupa dels processos químics que tenen lloc en la formació de roques i minerals. També mineralogia i petrologia .
+ Física i geologia: a través de la geofísica, que estudia les propietats físiques de la Terra (sismicitat, magnetisme, gravetat, geotèmia). Enllaça amb la cristal·lografia, radiometria o la dinàmica interna.
+ Biologia i geologia a través de la paleontologia, que s'ocupa dels fòssils. També la paleoecologia, paleoclimatologia, etc.
+ L'astronomia i la geologia: l'astrogeologia que estudia el sistema solar i, a partir dels nous descobriments, pot aportar noves dades sobre la història primitiva de la Terra.
Així mateix té relacions amb la geografia (geomorfologia), història (recursos econòmics, desaparicions sobtades de les civilitzacions,etc), matemàtiques (les matemàtiques constitueixen la base de moltes investigacions geològiques, els resultats de les quals han de quantificar-se), etc.
BIBLIOGRAFIA
# AGUEDA, J. et al. (1977) Geologia . pàg 15-32. Ed Rueda . Madrid
# ANGUITA, F. (1992) Origen y historia de la Tierra. pàg. 146-162. Ed. Rueda. Madrid
# AMORÓS J. et al. (1988) Geología C.O.U. Pàg 567-591 Ed. Anaya . Madrid .
# HALLAM A. (1985) Grandes controversias geológicas. 180 pàg. Ed Labor Barcelona .
# LILLO J. et al.(1982) Geología C.O.U. Pàg 7-15 i 589-605 Ed. ECIR. València.
# SANTANACH, P. et al. (1986) Història natural dels PPCC.Vol.1: geologia Pàg 38-51. Enciclopèdia catalana. Barcelona
# SIEVER, R. (1983) Dinàmica terrestre. Investigación y Ciencia, 85 (nov). pàg 14-24. Prensa científica S.A. Barcelona.
# TARBUCK E: (2000) Ciencias de la tierra. pàg 1-27. Prencice Hall Madrid
# VERA J. et al . (1991) Geología COU Pàg.451-461. Ed. Edelvives. Zaragoza.
# WILFORD J. (1985) El enigma de los Dinosaurios. Pàg 27-82. Bibliteca de Divulgación científica. RBA Ed. . Barcelona 1993
Links:
http://academic.emporia.edu/aberjame/histgeol/tucker/Hutton.html
http://ucaswww.mcm.uc.edu/geology/huff/103Lect_Notes1.html
LECTURA COMPLEMENTÀRIA
El temps: la quarta dimensió geològica
A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables.
Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només de molt tard en tard, ens arriben notícies d'un despreniment, d'un terratrèmol o d'una erupció.
L'alçament progressiu d'una serralada, la meteorització implacable de les superfícies o la progressiva separació de les costes de dos continents necessàriament ens han de passar per alt, simplement perquè s'esdevenen a un ritme que només l'observació geològica és capaç de copsar.
La formació de meandres demana desenes i fins centenars d'anys, les glaciacions ocorren en mil·lenis, la deriva continental abasta milions d'anys i la formació de l'atmosfera exigí el transcurs de milers de milions d'anys.
La mateixa presència dels individus més arcaics d'Homo sapiens es remunta a 300.000 anys enrere, una quinzemil·lèsima part del temps d'existència de la Terra.
A l'època medieval i fins al segle XIX abundaven les interpretacions cosmogonistes que assajaven d'explicar a la llum de la Bíblia fets com els grans dipòsits de sediments o la presència de fòssils marins en ambients de muntanya.
En resultava una història plena de catàstrofes i de fenòmens sobrenaturals, ja que calia inscriure tota la història del planeta en un interval de només quatre mil anys.
Progressivament, però, anà prenent cos la idea que en el passat havien d'haver actuat les mateixes forces que ho feien en el present.
Si ara actuaven lentament, era ben clar que per arribar a la configuració morfològica i estructural de la superfície actual, aquests processos havien necessitat molts milions d'anys.
D'aquesta manera la dimensió del temps adquiria una importància cabdal.
El rellotge biològic fou, per a diverses generacions de geòlegs, l'únic recurs de datació relativa per a poder-se orientar en aquest interval gegant: els canvis de l'evolució biològica havien quedat enregistrats en la seqüència dels fòssils propis de cada sediment, cosa que permetia establir els límits dels grans períodes de la història geològica.
No ha estat fins al primer terç del segle XX que el rellotge radioactiu, basat en el temps de desintegració de diversos isòtops radioactius, ha permès una datació absoluta i molt exacta.
Ara bé, l'escala dels esdeveniments que un i altre sistema poden datar és molt diferent perquè es fonamenten en fets molt diversos.
Hom ha comparat la utilització conjunta d'ambdós rellotges amb l'intent de concertar una cita entre dos individus, l'un dels quals compta els segons basant-se en el seu propi pols i l'altre disposa d'un rellotge que només té l'agulla de les hores.
Els geòlegs refereixen els processos ràpids, com erupcions o terratrèmols al moviment aparent del Sol (el temps diari).
Per als processos extraordinàriament lents, com l'evolució de l'atmosfera, utilitzen la desintegració radioactiva.
Entremig hi ha l'escala de temps geològic on s'inscriuen els moviments dels continents, la formació de serralades, les inversions del camp magnètic terrestre, l'evolució de les espècies fòssils i els períodes glacials.
En aquesta escala de temps la referència principal són les seqüències específiques de roques que constitueixen el registre més important de la història geològica.
Si hom estudia amb detall aquesta història tan complexa, les fluctuacions en el funcionament es fan perceptibles.
Entre els milers de fluctuacions que generen "soroll de fons" (oscil·lacions del nivell del mar, de la velocitat de separació entre continents, de la velocitat erosiva, etc.) hom pot detectar, encara que poc freqüents, els senyals de grans episodis.
L'emprenta que han deixat, això no obstant, sovint és molt discreta al costat de les magnes conseqüències que degueren tenir.
Així, esdeveniments tan notables com el tancament al final del Miocè i la posterior obertura de la connexió entre l'Atlàntic i la Mediterrània haurien tingut un efecte insignificant sobre el cicle global.
Així mateix, la formulació d'algunes hipòtesis sobre l'extinció massiva del final del Cretaci ha partit de la detecció d'uns nivells anormalment alts d'iridi en un sediment argilós de només 2 cm de potència.
La mesura del temps geològic mitjançant l'aplicació de tècniques diverses de geocronologia (desinegració radioactiva, varves, anells de creixement dels arbres ...) ha permès de fer el salt des d'una datació de les roques únicament relativa a la realització de mesures quantitatives que al seu torn han obert les portes de la comprensió de vastos períodes de la història de la Terra on el temps s'avalua en milions d'anys.
A: Garriga. Biosfera Vol. 1. Planeta viu. Enciclopèdia catalana. Barcelona 1993
Fuente del documento : http://www.aolivella.cat/Rafanell/Nous_Apunts/01%20INTRODUCCIONS/GEOLOGIA.doc
Sitio para visitar: http://www.aolivella.cat/Rafanell
Autor del texto: no especificado en el documento de origen o se indique en el texto
Palabras clave de Google: Geologia resumen Tipo de Archivo: doc
Si usted es el autor del texto anterior y se compromete a no compartir sus conocimientos para la enseñanza, la investigación, la erudición (para uso razonable como indicato en los Estados Unidos copyrigh bajo "for fair use as indicated in the United States copyrigh low"), por favor envíenos un e-mail, y procederemos a eliminar el texto rápidamente.
Geologia resumen
Si desea acceder rápidamente a páginas relacionadas con un tema específico, como Geologia resumen utilizar el motor de búsqueda siguiente:
Visite la página principal
Geologia resumen
Condiciones generales de "uso y aviso legal
Este sitio no es una agencia de noticias que se actualiza sin ningún tipo de periodicidad, únicamente sobre la base de la disponibilidad del material, por lo que no es un producto sujeto a la disciplina editorial en el arte. 1, párrafo III de la Ley no. 62 de 07.03.2001. Los resúmenes, notas, letras de canciones y citas contenidas en este sitio están disponibles de forma gratuita a los estudiantes, investigadores, profesores, técnicos ilustrativos con fines educativos y científicos con el concepto de uso justo y con miras al cumplimiento de la Directiva Europea 2001/29 / CE y del Derecho. Artículo 633. Dlg 70 y 68. El sitio está dirigido y coordinado por el autor únicamente con fines informativos y educativos. Si bien creemos que las fuentes utilizadas fiable, el autor de este sitio no puede garantizar la exactitud e integridad de la información y por lo tanto se exime de cualquier responsabilidad derivada de los problemas o daños causados por errores u omisiones, si tales errores u omisiones resultantes de negligencia , accidente u otra causa. Todas las notas, citas de los textos e imágenes son propiedad de sus respectivos autores o estudios que poseen los derechos, si los beneficiarios se consideraron dañados por la inclusión de los archivos anteriores en este sitio o se habían introducido inadvertidamente imágenes, información, texto o material con derechos será retirado de inmediato, y / o se hará referencia a las fuentes de la simple advertencia y 'e-mail en la página de contacto.
Los objetivos de este sitio son los avances de la ciencia y las artes útiles porque pensamos que son muy importantes para nuestro país los beneficios sociales y culturales de la libre difusión de la información. Toda la información e imágenes en este sitio se utilizan aquí únicamente con fines educativos, cognitivos e informativos. La información en la medicina y la salud en este sitio es de carácter general y para propósitos informativos solamente y por lo tanto no puede sustituir en ningún caso el consejo de un médico (o una persona legalmente autorizada para la profesión). En este sitio hemos hecho todo lo posible para garantizar la exactitud de herramientas, calculadoras e información, no podemos hacer una garantía ni se hace responsable de los errores que se han hecho, los textos utilizados fueron tomados de los sitios que han puesto en disponible de forma gratuita para darlas a conocer en la web con fines educativos. Si usted encuentra un error en esta página web, o si tiene un texto o herramienta que pueda violar las leyes aplicables de derechos de autor, por favor notifique a nosotros por e-mail y rápidamente lo eliminará.
Para más información importante acerca de los términos de "el uso del sitio y leer las políticas de privacidad cuidadosamente el texto en el siguiente enlace (en italiano):